Es necessari crear espais i temps per a retre comptes. Jo vullc que em demanen retre comptes i també en vullc demanar que a altres que ho facen. Però no com un acte fiscalitzador o de confrontació, sino retre comptes com un acte de maduresa organitzativa, de sentit col·laboratiu i de materialització de treball en equip.
Vullc tindre un espai i temps per a explicar als meus companys que faig a la meva classe, com treballe per tal d’assolir els objectius del curriculum, com treballe les competències, què classe d’activitats em són profitoses i quins vullc millorar, un espai i un temps on em puguen preguntar i on jo puga demanar consell, on puga exposar quina idea tinc d’un treball coordinat i col·laboratiu i on puga exposar les prioritats que considere importants. A la vegada, un espai i temps, on puga preguntar als meus companys la seva forma de treballar, què es el que consideren més profitós, com han treballant amb determinat alumne o alumna o els projectes que porten endavant a la seva classe.
Vullc tindre un espai i un temps per a que els membres de comissions ens expliquen el seu treball, ens conten els projectes que estan fent, ens diguen com utilitzen els recursos que el centre fica al seu abast per assolir els objectius de les seves comissions. On també ens puguen preguntar què faríem els altres i com resoldrien els problemes que tenen.
Un espai i un temps on les direccions ens explicaren la seva gestió, com realitzen les funcions que tenen encarregades, quines accions han desenvolupat i per què, on ens exposaren els seu projecte i la manera en que es va materialitzant, on sapiquerem com volen materialitzar aquest projecte en la realitat del centre, què contactes han tingut amb altres institucions per obtindre una escola pública de qualitat o simplement com es van a aplicar les lleis educatives al centre educatiu. També on em pregunten i em demanen el meu parer al respecte de la seva funció directiva, on em pregunten com es podria millorar, on en definitiva es construira la visió col·lectiva del cenre.
Si no es donen estos espais i temps, tindrem una educació sesgada, compartimentada, tecnocràtica i burocratitzada, on el regne de taifes de l’aula sembla inviolable però on ningú té el dret a interpelar als altres, a suggerir, a dialogar, a buscar la millora col·lectiva, a compartir la informació, a millorar organitzativament. És necessari que des dels centres prengan consciència de la falta d’aquestos espais i es creen, apostant així per la maduresa organitzativa i democratització de l’escola