A la tercera…

Vullc primer descriure-vos la situació. Classe de 2on d’ESO, qualificada per tots com molt dolenta, al final entre alumnes que assiteixen a un programa contra el absentisme i alumnes absentistes, es queden a l’aula dotze alumnes, set de francés i cinc d’angles. La tutora és la professora d’anglés, per la qual cosa no té contacte constant en més de la meïtat dels alumnes i al principi de curs es va assignar una co-tutora que finalment no ha realitzat aquesta funció doncs des de direcció l’han dedicat a altres tasques. Avui teníem convocada una reunió per a l’equip docent. La companya Teresa em diu que posiblement s’hagen pres seriosament el que hem de fer amb aquestos alumnes, considerats per ella i per mi com a “bones persones” però que no segueixen el que passa en classe en part per problemes d’idioma (sobretot els alumnes magrebins que parlen en àrab entre ells i els costa tant entendre el que diem com el fer-se entendre) i en part per problemes familiars. Reunió al pati, es plantegen els problemes ja coneguts i la tutora ens comunica que s’ha pres una decissió en una reunió prèvia de tutors amb el cap d’estudis i el coordinador d’ESO per solucionar part dels problemes d’aquest grup: a partir d’ara, quan no porten el material, ho anotarem en una llibreta que estarà al costat del telèfon per avisar als pares, i quan els diguem que amb el seu fill o filla no es pot fer classe perquè no porten els llibres de text, ho apuntarem. A la tercera anotació, l’alumne aludit serà expulsat. Teresa em mira i jo a ella, sabedors de que parlem un altre idioma, ella intenta fer reflexionar a l’equip docent sobre el que podríem fer, silenci de quasi tots, cares sorpreses i reiteració de que és un acord ja pres. Es tanca la reunió i ens en anem, jo no sé que dir-li a Teresa i ella m’expresa la seva frutració. Què fem? Parlem de treballar en àmbits, de projectes de treball, de programes d’atenció, de millorar l’acció tutorial o simplement ens deixem portar pel sentit de la majoria, evitem enfrontar-nos a una direcció acomodatícia i amiga més de reprimir que d’educar o iniciem un debat sobre el canvi de metodologia en el tractament de certa classe d’alumnes que poca gent seguirà. M’en vaig al bar, demane un cafe i parle una estona amb Teresa de literatura. Demà més.