El mirall de l’IES IABMOLL segons OBERT NECIV.

Es difícil imaginar el dia a dia d’un institut per part d’aquelles persones que no estan dins. Més encara d’un institut concret com el nostre. A l’IES IABMOLL situat a la ciutat de SELÇUK (costa occidental de l’Àsia Menor) tenim des de fa deu anys 15 aules prefabricades, som més de 500 alumnes i sols hi han dos servicis (un per a xiques i un per a xics) que s’han d’utilitzar en hores d’esbarjo, el bar té menys de 30 metres quadrats, hi han aules separades amb parts de pladur, no hi han departaments, els alumnes no tenen cap lloc per a guardar les seves pertenències, és pràcticament impossible fer gimnàstica al gimnás, … Però malgrat tot açò, les persones acabem adaptant-nos al lloc on ens toca estar. Així ens passa al IABMOLL. A força de dies, naturalitzes totes aquestes anomalies i penses que allò que deuria ser normal és extraordinari. Jo des d’ací vullguera obrir una finestra, un espill, on es vegera el dia a dia d’un institut extraordinari per moltes coses que la única cosa a la qual aspira és a ser un institut normal.

OBERT NECIV, professor de ciutadania i tercera llengua extrangera a l’IES IABMOLL de SELÇUK (TURQUIA).