Recorde aquella pel·lícula de Woody Allen, crec que era Desmontando a Harry on el protagoniste estava “desenfocat” i tots el veien difús i boirós. Pense que els educadors estem “desenfocant” la nostra visió de l’educació, més pendents d’ajustar els problemes del passat que no de preveure els problemes futurs. En un consell escolar municipal, al que tinc la sort d’assistir, ens varen comentar la proposta dels directors de primària de la nostra localitat de poder omplir les vacants que es produeixen durant el curs cridant als alumnes que han entrat en un lloc diferent al que ha sigut la seva opció i que prèviament han sigut baremats. El motiu per a aquesta actuació té a veure bàsicament amb dos arguments: el primer la crispació que es genera quan un alumne de la zona és desplaçat a una altra escola i al aplegar un nouvingut cobreix la possible vacant que s’ha produït i el segon el fet de que alguns directors estaven actuant d’esquenes a la norma i de forma individual avisamen a aquells alumnes que podien estar interessats en cobrir la vacant per a evitar que la cobrira un nouvingut.
A banda de consideracions morals, que també les tinc, des d’un punt de vista pragmàtic m’opose a aquesta forma de funcionar per dos arguments. El primer té a veure amb les conseqüències que pot causar en l’alumne un canvi d’escola durant el curs, ja que malgrat que aquest és el bé que volem protegir portant-lo prop del seu domicili, una actuació com aquesta de separació del seu lloc d’escolarització inicial, pot tindre uns efectes més dolents que el tindre que desplaçar-se a una certa distància durant un curs escolar.
L’altre argument té a veure en la falta de perspectiva dels problemes actuals de l’educació. Molts educadors i directius de l’educació creuen que els nostres problemes actuals són els que han sigut fins avui. Les dades ens diuen que l’aplegada de nouvinguts ha deixant de ser un fet de la dimensió que havia sigut fins ara. Aquest fet ha començat a donar-se de manera molt més puntual i en unes dimensions que el sistema ordinari pot canalitzar de manera adeqüada, aleshores fer una mesura ad hoc per a un fet que no actualment no té les dimensions del passat em pareix “desenfocar” la gestió.
Ara bé, si realment estem preocupats pels problemes que té la nostra educació avui en dia, més que “centrifugar” els nouvinguts, deuríem començar a resoldre dos problems. El primer, la inclusió de tots aquells que per diversos motius (culturals, económics, acadèmics,…) estan quedant-se fora del sistema i no estem fent tot allò que podríem fer. El segon, la més que probable caiguda de la qualitat de l’educació que les retallades provocades per la crisi i els oblits constants de la gestió per part de les administracions ha provocat als nostres centres.
Etiquetes: crisi, futur, inclusivitat, nouvinguts
