Em sorpren la quantitat d’educadors que veuen les tecnologies de la informació com una amenaça. En cap moment semblen entendre que representen unes aliades molt potentes per tal de assolir el tipus d’educació que desitgem i d’una forma que possibilita la màxima rentabilitat a l’esforç invertit. M’he preguntat moltes vegades d’on ve aquesta por. I dic por perquè ho percibisc en els meus companys i companyes cada vegada que intente integrar en la dinàmica d l’aula aparells i eines de les tecnologies de la informació. Jo suposo que la por ve de la ignorància, del desconeixement o també de la falta de voluntat de fer un esforç per aplegar a una realitat que ha superat els mètodes que fins ara ens han servit per a ensenyar. Crec recordar que el primer ordinador que jo vaig veure (un Spectrum), fou al meu institut i a les cases semblava gairebé impossible poder tindre’n un. En aquell moment l’escola anava per davant de la societat en l’us de les tecnologies de la informació. Avui sembla que s’han invertit els papers i l’escola es veu abrumada pels canvis que es produeixen a la societat i que al final s’acaben imposant. Aquesta tendència s’ha d’invertir, hem d’integrar de la forma més natural possibles aquestos aparells i eines, ha de ser una obligació, una necessitat una condició necessària (però no suficient) per apropar-nos a l’escola formadora de persones amb un futur millor que tots desitgem.
Etiquetes: actualització, ordinadors
