Despedagogitzar.

Desconec si existeix aquesta paraula, però si que tinc constància de que aquesta acció es dóna als nostres centres educatius. Com si es tractara d’una estratègia silenciosa i constant, com un fenòmen d’erosió permanent, dia a dia als nostres centres estan més absents les idees pedagògiques. Es prima a aquells educadors que pensen poc en pedagogia, a aquells que els importen poc les idees i molt els resultats. Es busquen equips directius que els preocupe poc el projecte educatiu i centren els seus esforços en les tasques burocràtiques i administratives. Es busquen inspectors que coneguen el darrer detall de la llei però que ignoren la finalitat i el marc pedagògic que la inspira. En definitiva, es busquen educadors determinats per l’actuació dirigida dels responsables administratius i allunyats de l’educació entesa com a projecte il·lustrador i emancipador.
La prova del que dic la tenim als claustres ¿Quan es parla d’educació? ¿Quin espai tenim per contrastar idees i models educatius? ¿Com reaccionen alguns companys quan senten parlar de pedagogia? No vivim bons temps per a les idees educatives. Els immobilistes ja s’han encarregat de difondre (i amb èxit) una visió de la pedagogia com una ciència estèril, com un saber retòric que no aporta llum, com el signe dels que volen sotmetre tota autoritat del mestre i l’equip directiu a no sé què forces del mal que representen els que critiquen al professorat i volen la seva submissió. Els que parlen de pedagogia als centres entan condemnats a la indiferència, la ignorància i fins i tot al despreci.
Però els resultats d’aquesta ignorància els estem pagant. Tenim centres molt dotats de documents però poc centrats en projectes. Observem educadors que actuen sempre com a reacció i no són capaços de tindre una actitud proactiva, que dissenye el futur en lloc de jutjar el passat. Patim en el dia a dia l’immobilisme, la por al canvi, la fugida de la innovació per tal de buscar una seguretat que no ens donarà cap fruït.
La solució a aquesta situació passa precisament per fer el contrari del que volen els despedagogitzadors, hi ha que dotar de pedagogia als educadors, hi ha que fer dels claustres llocs de debat sobre l’educació (potser una hora de debat ens evite un dia de frustració), espais on es valoren aquelles persones que tenen idees i les comparteixen amb els companys, situacions que ens permeten parlar de futur i no únicament queixar-se del passat. No podem tolerar aquesta estratègia de buidat d’idees, nosaltres els educadors compromesos amb el canvi i la millora tenim la obligació de pedagogitzar els claustres (encara que els reaccionaris ens mostren el seu despreci i manifesten les seva por). Aquest ha de ser el nostre compromís moral.

Etiquetes: immobilisme, millora, pedagoiga, reacció