Responsabilitat.

El sociòloeg alemnany Max Weber distingia dues ètiques aplicables a l’àmbit públic, la dels principis, regida per components ideals, i la de la responsabilitat, guiada per components pragmàtics i preocupada per assolir una realitat millor malgrat les concessions ideològiques que en un moment donat i amb finalitats pràctiques es puguen fer.

Quan una societat es troba en crisi es quan més falta fa aplicar una ètica de la responsabilitat i això s’ha pogut comprovar a llarg de la història que l’única manera de sortir dels forats que en un moment donat es donaven passaven per aplicar grans dosis de responsabilitat. I com a bé suposareu jo afirme que el nostre centre està en crisi i que la manera d’eixir és aplicar tots els protagonistes d’aquesta crisi una bona quantitat de responsabilitat en les nostres actuacions.

Responsabilitat, en primer lloc, la que han d’aplicar el professorat del claustre. No podem deixar que les coses vagen degradant-se i no definir la nostra posició. Prompte anem a tindre un repte important  com és el canvi de centre i si volem créixer com a centre i com a docents hem de actuar responsablement. Responsabilitat que diversos grups del claustre han de manifestar. El primers que han d’actuar responsablement han de ser els professors del claustre que sent magnífics docents,  persones implicades per l’educació i professores i professors preocupats pels alumnes quan aplega el moment de parlar de la perspectiva de centre prefereixen fer un mutis pel foro i no dir la seva opinió per si aquesta els pot portar a assumir responsabilitats que no els omplirien. Si aquestes persones opinaren des del seu seny i preocupació i en la mesura de les seves possibilitats acceptaren responsabilitats (per xicotetes que foren) en el centre tindríem la primera pedra per a la millora ja ficada.

També s’exigiria responsabilitat per aquelles persones (que hi han) que tenen una idea de centre, que es senten capacitades per generar un projecte que millore i permeta creixer al col·lectiu, que tenen il·lusió (més enllà de les reduccions i altres prebendes de mig pèl) per veure materialitzat un centre millor on realment s’aprofiten les possibilitats que tots i cadascun dels membres del professorat poden oferir al centre.

Responsabilitat (i humiltat) que s’exigiria al equip directiu, per a reconéixer que el seu projecte està esgotat, que no tenen idees que aportar, que la seva gestió és purament burocràtica i que més que permetre el creiximent del centre a dia d’avui són una remora per a la millora global.

Responsabilitat d’aquells que fins ara parlaven als claustres (poca gent, s’ha de reconéixer) per a que canalitzen la seva energia verbal en projectes que puguen plasmar-se en l’ambit pràctic.

En segon lloc demanaria responsabilitat als pares, pegant passos tant importants com els que ha pegat l’AMPA en dies anteriors, definint un model educatiu centrat en el progrés de l’alumne i buscant la màxima complicitat i col·laboració amb tots els estaments escolars. La veu dels pares i mares és fonamental per a projectar més enllà del temps i espai educatius el progrés i formació dels alumnes.

I en tercer lloc, responsabilitat dels alumnes, per a que sapiguen aprofitar tota aquesta sinèrgia que els té a ells com a principals destinataris i màxims beneficiaris.

Etiquetes: millora, responsabilitat, responsabilitat docent