Aules de convivència.

By Obert Neciv

Em pregunta un company sobre les aules de convivència que l’administració valenciana en el Decret de Drets i Deures estipula. Li parle de l’experiència del meu centre: quan un alumne es enviat a aquesta aula, se li obliga a mantindre silenci i a fer els deures i treball que el professorat li han enviat. Dins d’aquesta aula hi ha un professor o professora que s’encarrega de que aquest silenci i treball es mantinga.

Intente veure el sentit de la creació d’aquestes aules i si es correspon en el que fem a l’Iabmoll. Cite la llei: Els centres docents podran crear aules de convivència per al tractament puntual i individualitzat de l’alumnat (…) En estes aules de convivència s’afavorirà un procés de reflexió per part de cada alumne o alumna que hi siga atés sobre les circumstàncies que han motivat la seua presència en estes”. M’esglaie, al nostre centre l’únic tractament que es fa és el mateix per a tots i totes: silenci i treball. Ni rastre de tractament individualitzat, ni puntual, ni procés de reflexió sobre les circumstàncies ni res que s’assembli.

Busque si el Conseller em pot donar llum o si jo malinterprete la llei. Cite a Font de Mora en declaracions fetes en octubre de l’any passat: “ el conseller ha plantejat com a primera comesa “elaborar una proposta per a desenrotllar els aspectes educatius que han de completar-se en les aules de convivència. En estes aules es tractarà d’afavorir els processos de reflexió de l’alumnat i no el seu aïllament o castic. (…) Serà una mesura -ha continuat Font de Mora- que afavorisca el tractament puntual i individualitzat de l’alumnat. Aquestes paraules corroboren el que diu la llei, l’aula ha de tindre un caracter clarament reflexiu, una voluntat de solucionar el problema des de l’oferiment de recursos i d’habilitats socials (curiosament ha sigut l’ordre que regula les optatives d’aquest conseller la que no reconeix l’assignatura d’Habilitats Socials com a optativa en l’ESO). Al nostre centre açò no es contempla, no hi ha reflexió ni treball amb recursos emocionals ni en habilitats socials. Si els alumnes foren automòbils podriem dir que simplement estant al taller (però sense cap treball especific sobre l’avaria) els cotxes es repararien.El dilema està servit. Què puc fer? La pregunta del meu amic m’ha creat un problema. Sols veig dues solucions. La primera i més normal: demanar la paraula en un claustre, explicar el que he llegit que diu la llei, comentar que seria convenient de dotar d’una sèrie de documentació a l’aula de convivència on s’entrenen les habilitats socials i recursos emocionals dels alumnes per a la resolució pacífica dels conflictes, suggerir la possibilitat de que aquells professors que estiguen a l’aula de convivència tinguen una formació específica en resolució de conflictes… en fi, aportar allò que ens diu el sentit comú i que no ho fem al nostre centre. Però ja sé la resposta: tu vols ser director i vius en un món que ja no existeix perquè ara les coses es fan d’una altra manera i tu segueixes reivindicant valors del passat. Crec que millor no ho dic. Segona solució: ja que l’aula funciona amb silenci i treball, suggerir que a partir d’ara dalt de la porta de l’aula de convivència es fique un cartell amb el següent lema “EL SILENCI VOS FARÀ LLIURES”. Crec que és la decissió més encertada. almenys els alumnes sabran quines són les regles del joc.


Etiquetes: , , ,

2 Respostes cap a “Aules de convivència.”

  1. Eladio Linacero Diu:

    Hay también otro aspecto del aula de convivencia del que no se ha hablado lo suficiente. Empieza el curso. Se nos comunica la creación del aula, lo cual me parece bien. Pero no se dedica ni un momento a su repercusión en la distribución de los espacios. Se elimina sin alternativas un lugar donde los profesores podían estudiar, trabajar, etc. (¡la sala de profesores, con tres ordenadores, es compartida por un centenar de docentes!). Además, se comunica un nuevo horario reducido de la biblioteca. Más molestias para profesores y alumnos: ¿dónde pueden ir los estudiantes con convalidaciones u horas libres? ¿dónde preparar o estudiar en silencio ejercicios o exámenes?
    Lo más preocupante es que muchos nos quejamos por los pasillos o en la cafetería pero fuimos incapaces de disentir en público. En fin, al igual que tú, yo también tengo un dilema. Está claro que el claustro necesita un mayor protagonismo, un “empoderamiento” del que has hablado en algunas entradas, y que pueda debatir sobre cualquier medida.
    Le he preguntado sobre la política de distribución de los espacios al profesor Rieux y me ha dicho que además del cartel que sugieres para el aula, en la puerta del iabmoll se podría poner otro con el lema “AQUÍ TODA INCOMODIDAD TIENE SU ASIENTO”, que me parece que es una frase del prólogo del Quijote. Después ha agregado, si es que lo he entendido bien: “para una coordinación eficaz ninguna parte de una organización puede planificarse de manera independiente de las demás unidades del mismo nivel; y que para una integración eficaz, la planificación debe establecerse interdependientemente en todos los niveles”. Al final, ha añadido que, para tomar decisiones “justas y prudentes”, no hace falta leer la teoría de sistemas de Bertalanffy ni conocer el concepto de “holón” de Koestler; que “normalmente basta con un mínimo de intuición y sentido común, y un máximo de respeto por las personas afectadas”.

  2. Obert Neciv Diu:

    Apreciado Sr. Linacero: pienso que hay dos formas de coordinación, una que podemos llamar la del sentido común que entiende que toda organización és un cosmos interdependiente y la segunda que le llamaremos modelo “el padrino” (porque creo que la cita Don Corleone) que se resume en la siguiente máxima: lo que tu mano izquierda haga que no lo sepa tu mano derecha. Este segundo modelo de coordinación és el que nosotros vivimos.

Deixa un comentari