La proposta de considerar-nos educadors feta per part de Salvador Martí em porta a una pregunta que el professor Juan Carlos Castelló llançava en una jornada de formació a la qual vaig assistir recentment. Aquest dilema plantejava quina era la nostra funció: instruir, formar o educar. Segons ell, fins que no resolguerem amb claretat quina ha de ser la nostra funció difícilment podriem obtindre satisfacció amb la nostra tasca docent.
Jo plantege per la meva part un nou dilema i una nova necessitat de refundació, en concret de redefinició de l’estatus d’aquelles persones que tenim enfront a les aules. Qui són aquells que els anomenem alumnes, són deixebles, són usuaris, són clients o alguna categoria nova que no hem sabut definir encara? Pense que ja no podem parlar de deixebles, perquè seguint a Salvador Martí la figura del mestre tradicional ja no està vigent. Podriem considerar-los usuaris, amb la mateixa definició que aquell que requereix dels serveis socials que les institucions donen, però supondria llevar-li a l’alumne una sèrie de drets que com a membre actiu de la comunitat educativa li perteneixen de manera inalienable (l’usuari no té capacitat de decissió sobre organització i presa de decissions en el servei que rep). Tampoc m’agrada la consideració de client, que malgrat el grau de poder que se li suposa, les connotacions mercantilistes que posseix no la fa adeqüada per aplicar-la a l’escola, sobretot a l’escola pública. Jo m’inclinaria per seguir la línia de Salvador Martí i definir a l’alumne com a educand doncs la seva etimologia revela la funció sensera que li correspon “el que ha de ser educat”. És a dir, aquella persona que necessita la intervenció d’altre per a ser conduït cap a una nova situació que permeta la seva millora global. Però el que jo destacaria d’aquest concepte són les seves connotacions temporals. La primera seria la que traiem de la seva etimologia, és el participi futur passiu del verb llatí educare un temps que ja no tenim en la nostra llengua i que remet al temps que ha de vindre per ubicar l’èxit de la nostra funció a més resaltar que es fa necessària la intervenció d’un agent diferent al subjecte per realitzar l’acció que descriu el participi. La segona la trauriem de la similitut que té amb el gerundi d’educar, educant, perquè l’educació és una acció continuada, que no enten ni de barreres ni de límits temporals, que no es pot fragmentar al gust de ningu, que es veu determinada pel que diem i pel que fem, que es veu modificada per totes i cadascuna de les decissions que es prenen i, sobretot, de la que no podem abdicar en cap moment perquè es desenvolupa en tot moment (inclús anys després de la seva realització a l’escola).
Etiquetes: educand, refundació
