Es difícil imaginar el dia a dia d’un institut per part d’aquelles persones que no estan dins. Més encara d’un institut concret com el nostre. Al IABMOLL tenim des de fa deu anys 15 aules prefabricades, som més de 500 alumnes i sols hi han tres servicis que s’han d’utilitzar en hores d’esbarjo, el bar té menys de 30 metres quadrats, hi han aules separades amb parts de pladur, no hi han departaments, els alumnes no tenen cap lloc per a guardar les seves pertenències, és pràcticament impossible fer gimnàstica al gimnás, … Però malgrat tot açò, les persones acabem adaptant-nos al lloc on ens toca estar. Així ens passa al IABMOLL. A força de dies, naturalitzes totes aquestes anomalies i penses que allò que deuria ser normal és extraordinari. Jo des d’ací vullguera obrir una finestra, un espill, on es vegera el dia a dia d’un institut extraordinari per moltes coses que la única cosa a la qual aspira és a ser un institut normal.
Etiquetes: dia a dia
